Descobrint el Marroc: cultura, comerç local i experiències úniques

El nostre viatge al Marroc va començar a Marrakech, una ciutat plena de vida, color i molta gent. Durant els tres dies que hi vam passar, vam gaudir de l’arquitectura tradicional, els mercats plens de colors i la gastronomia marroquina. La plaça Jemaa el-Fnaa, amb la seva transformació constant, ens va captivar. Una parada, en particular, ens va robar el cor: els treballadors s'havien après un parell de frases fetes en català i, quan vam decidir sopar-hi, ens van cantar “la lluna i la pruna” tots alhora.  Aquella parada estava plena de catalans i catalanes, i va ser boníssim! 

Vam dormir al barri de les Caixbes (segona foto el nostre Riad), un barri molt autèntic i allunyat del bullici turístic de la Medina. Després del primer impacte, t’adones que és un barri molt segur, en general és un pais molt segur. Aquest barri té un encant tradicional, amb petites botigues (molt petites) que venien productes locals, sense cap establiment pensat per a estrangers. Hi ha molts mini colmados de només 4 m² on venen el menjar diari necessari, petits quioscos, un taller de costura on no hi cabia ni una agulla… Aquesta convivència amb el comerç local ens va fer sentir molt immersos en la vida marroquina, i ens va encantar.

Cada matí passejàvem entre les parades, que muntaven en dos minuts: obrien unes portes de fusta i, amb quatre caixes, ja tenien una mini verduleria que venia només tomàquets. Hi havia moltes botigues específiques: petites botiguetes on només venien ous, o només tomàquets, o només magranes...  i dones assegudes a terra (feien servir una caixa de cadira) que muntaven una tauleta per vendre el pa que elles mateixes feien a casa.

Després de visitar Marrakech, vam contractar una agència que ens va portar a tots quatre en un 4x4 de ruta fins al desert. La ruta va ser espectacular, amb parades al palmerar i al poble d'Aït Ben Haddou, famós per ser l’escenari de moltes pel·lícules, algunes de les quals vam aprofitar per veure als vespres. Vam visitar caixbes antigues, i una en concret em va fascinar: no estava ni vigilada ni senyalitzada, i el nostre guia ens hi va portar. Era com estar enmig de ruïnes, sols, sense ningú…

Finalment, vam arribar al desert de Zagora, on vam fer el típic passeig amb dromedari fins a les haimes. Vam riure tant amb els dromedaris! Em preocupava no poder controlar si estaven ben cuidats (hi ha aspectes del viatge que no pots controlar), però aparentment tot estava correcte. El millor del desert va ser, sens dubte, la posta i la sortida del sol. Tot i així, crec que la nit estrellada va ser encara més màgica: veure aquell cel tan pur i immens... Quan t’entra aquella por i acceptes que no som res.

Durant la tornada a Marrakech, vam visitar un poble conegut per la seva tradició en la ceràmica, Tamgroute. Els tallers de ceràmica de Tamgroute s'han conservat gairebé iguals des de la seva construcció a mitjan segle XVII, i es consideren entre els més antics del Marroc.

Vam decidir fer aquesta parada, i va ser una de les experiències més sorprenents del viatge. Quasi no aconseguim veure-ho, però el nostre guia va parlar amb un habitant i ens va demanar que el seguíssim. Vam recórrer el “Ksar,” un laberint de carrerons dins de les caixbes, amb gruixudes parets de tova crua. Era increïble, semblava un autèntic laberint! Vam arribar a un pati on reposava el fang, recollit de la base de les palmeres. Allà mateix hi havia els torns amb què modelaven les peces amb aquell fang tan natural i ple d’imperfeccions, i, al costat, els forns de pedra, alimentats amb llenya de palmera i herbes del desert.

Sense controlar temperatures, treballaven amb l’efecte sorpresa de les peces: el pigment cru, de color negre, un cop cuit adquiria un to verdós, deixant un resultat únic després de cada cocció. Aquesta tonalitat em va recordar les rajoles tradicionals de la Bisbal. De fet, a Cadaqués hi ha moltes cuines i canalons d’aigua pluvial amb aquest vidriat característic verd, el de la Bisbal.. Ens va sorprendre veure com segueixen utilitzant tècniques tradicionals amb forns a terra i foc directe, creant peces rústiques amb un encant especial.

L’últim dia vam fer una activitat per acabar el viatge. Va ser molt divertit, un curs de cuina en un riad familiar. Va ser curiós conviure per una estona amb ells, a casa seva. Vam preparar dues amanides, un tajín i unes postres amb magranes, i després ens ho vam menjar. Vam passar tota l’estona al terrat del riad, la casa familiar. Va ser una experiència molt propera que ens va fer sentir com a casa.

Una de les coses que més em va impactar del viatge des del primer moment de camí al nostre riad va ser la relació amb els gats. Està ple de gats molt propers als humans, sense por, però n’hi ha molts en molt males condicions.

Em va sorprendre la relació amb els animals de companyia en general, ja que formen part de l'entorn de manera molt diferent. Pel que fa als gats, a Marrakech n’hi ha moltíssims, la majoria molt joves (es nota que sobreviuen els més forts) molts amb la cua peluda, com els gats salvatges. Al nostre barri va ser dur perquè n’hi havia molts en males condicions, però aviat t’adones que no pots fer-hi res perquè n’està ple. La majoria se’t acosten i no tenen por, a diferència dels d’aquí, que acostumen a ser més desconfiats.

Pel que fa als gossos, en vam veure pocs, i normalment anaven sols en manades pels afores. Els que vam veure eren dòcils i gens agressius. Em va semblar curiós que ningú els tenia com a animals de companyia: no vam veure ningú passejant gossos, cosa que em va sorprendre.

Un altre tema que em va fer reflexionar va ser el comerç local, especialment la tradició i la proximitat del comerç en general. Em recordava els mercats itinerants que tenim aquí un cop per setmana, però allà es viu cada dia. Em va sorprendre veure com gran part de la població viu del comerç, i si hi sumem els zocos turístics, t’adones que hi ha un teixit comercial molt actiu, molt lluny del que ens està quedant aquí. Hi ha moltes petites botigues que venen productes molt específics; cada matí passàvem per una botiga que només venia ous.

Aquest model contrasta amb la nostra realitat, on cada vegada hi ha menys petites botigues i més centres comercials o grans magatzems. Aquí, la regulació és estricta, i no dic que sigui dolent que hi hagi normes, però em va fer pensar si, per culpa de tanta regulació, hem acabat perdent part del teixit comercial local.

El nostre viatge al Marroc ha estat intens i molt complet. Els primers dies a Marrakech, passejant pel zoco i comprant quasi sense voler, han estat molt divertits. Les nenes s’ho han passat molt bé, i hem rigut moltíssim. Al zoco, quasi t’obliguen a entrar a les botigues, i tenen resposta per a tot. Quin riure el primer dia! Vam comprar el sabó de mans més car que hem tingut mai, i això que allà tot és econòmic.

Ha estat tota una experiència, i ben segur que hi tornarem. Ens ha agradat molt, i sabem que ens queda molt per descobrir: Fez, Tànger, Dakhla… És de les vegades que marxo d’un país amb més ganes que mai de tornar-hi.

La seva gent és molt amable, el menjar és diferent però amb trets molt semblants als nostres plats tradicionals, com l’escudella i carn d’olla. A mi m’ha recordat molt a la vida de poble, als estius de quan era petita al poble del meu pare, on tothom fa vida al carrer. I els riads s’assemblen molt a la casa de les meves ties, des del pati interior fins als enrajolats. Ens ha fet desconnectar totalment i ens ha deixat moltes reflexions. És un país que recomano per la seva seguretat, hospitalitat, i les experiències úniques que ofereix. Sens dubte, tornarem.

Esther