Parlem sobre la mort amb els més petits/es

Tard o d’hora arriba el moment en què els infants es pregunten sobre la mort. Ja sigui perquè ho han vist en una pel·lícula, sentit en algun conte o escoltat en alguna conversa del seu entorn, arriba el dia en què, amb la seva innocència i naturalitat habituals, ens fan la pregunta. D’altres vegades, vivim una pèrdua a la família i ens veiem obligats a gestionar el tràngol i acompanyar-los en el procés de dol. No és fàcil parlar de la mort  i encara més complicat és acceptar-la. Per això, si pares i mares no tenim preparada una resposta senzilla i convincent, els contes poden ser uns grans aliats en un moment tan important. Amb la intenció de donar-vos un cop de mà, hem preparat una llista amb sis contes, tots ells àmpliament reconeguts, adreçats a nens i nenes de diferents edats. Tots tracten el tema de la pèrdua d’un ésser estimat i ho fan de maneres ben diverses, però sempre amb molta delicadesa. Són els següents:

T’estimaré sempre, de Debi Gliori, editar per Estrella Polar no és específicament un conte sobre la pèrdua d’una persona estimada, sinó una història sobre l’amor infinit d’una mare cap al seu fill. Està inclòs en aquesta llista perquè, al final del llibre, el protagonista es planteja la pregunta sobre si els pares i mares hi serem sempre. La historia és la següent. La petita guineu té una rabieta d’aquelles que fan historia: crida, xiscla, plora, pica de peus… Un cop passat el disgust, està convençuda que, havent fet això, ningú no l’estimarà. Però la seva mare li explica que passi el que passi i faci el que faci, ella sempre, sempre l’estimarà. Sorpresa per la resposta de la seva mare, la petita guineu li planteja diferents situacions en què creu que podria deixar d’estimar-la: què passaria si es convertís en un cocodril perillós? L’estimaria si fos un cuc fastigós? La mare sempre li respon que ella l’estimarà en qualsevol circumstància. “I quan ja no hi siguis, encara m’estimaràs?”, li demana finalment. Quina pregunta, oi? Us imagineu la resposta de la mare? Les últimes pàgines del llibre són pura emoció. No perdeu l’oportunitat de llegir amb les vostres filles i els vostres fills aquest preciós i emotiu conte sobre l’amor incondicional. 

El segon llibre que us proposem és L’illa de l’avi, de Benji Davies, que edita Andana Edicions. Aquest conte tracta de manera molt subtil la pèrdua d’un avi. Un dia, l’avi d’en Leo li mostra una porta secreta que hi ha a les golfes de casa seva. Quan la travessen, es troben a la coberta d’un espectacular i enorme vaixell transatlàntic, a bord del qual començaran un viatge cap una preciosa illa, plena d’ocells de colors, aigües cristal·lines i una vegetació exuberant. Un lloc paradisíac on en Leo i l’avi s’ho passen d’allò més bé banyant-se entre cascades i admirant el paisatge. Fins i tot, troben una esplèndida cabana on instal·lar-se. Però es tracta d’un viatge simbòlic, ja que d’aquesta illa l’avi no en tornarà. Ell mateix li explica al Leo en un moment molt tendre de la història. El retorn a casa del nen és trist i solitari. Ell sol ha d’afrontar un llarg viatge enmig de la tempesta. Finalment, aconsegueix superar l’adversitat i arribar a casa. Una bonica metàfora de la tristor que sent el nen per haver d’afrontar l’adéu de l’avi. Les il·lustracions que acompanyen la història són precioses. Estan plenes de detalls i de colors alegres i vius que contrasten amb el que anem llegint. Les pàgines on apareix l’illa són espectaculars i aconsegueixen allunyar-nos de la idea trista i fosca amb què relacionem la mort. Ens sembla una opció molt encertada, tractant-se d’un llibre per a infants petits. Aquest conte és com un dia esplèndid i assolellat, d’aquells que ens ajuden a veure els moments difícils des d’un altre punt de vista.

Pugem un esglaó més en l’escala de la intensitat dels contes sobre el dol i la pèrdua amb l’Arbre dels records, de Britta Teckentrup, editat per Nube Ocho Ediciones. En aquest cas, els protagonistes són els animals del bosc. El conte comença així: “La Guineu havia tingut una vida llarga i feliç, però ara estava cansada. Va mirar el seu bosc estimat una última vegada, va jeure, va respirar profundament i va tancar els ulls per sempre”. Els animals del bosc, entristits per la mort de la seva amiga guineu, decideixen compartir els uns amb els altres els moments més feliços que han viscut amb ella al llarg dels anys. Tots en tenen un gran record i explicar-lo els fa sentir millor. De seguida s’adonen que al lloc on es va adormir la guineu ha nascut una planta. Una planta que va creixent a mesura que els animals van recordant la guineu. Creixerà moltíssim, fins convertir-se en un arbre enorme i frondós, el més alt i bonic del bosc. Un arbre fet de records i afecte, que donarà aixopluc als animals que un dia van compartir la vida amb la guineu. Un llibre que tracta la pèrdua de manera serena i natural, on la metàfora de l’arbre i la idea que els qui ens han deixat continuen vius en els nostres records aporta consol a aquells que el llegeixen. Les il·lustracions delicades i d’una bellesa que commou transmeten calma i serenor. 

La historia següent és La Abuela Durmiente, de Roberto Parmeggiani i Joao Vaz de Carvalho. En aquest cas, deixem enrere les metàfores de l’illa i l’arbre i els animals com a protagonistes i ens enfrontem a una història més realista que tracta un tema molt dur, com és la malaltia de l’Alzheimer. Ens explica la relació d’un nen amb la seva àvia. Una àvia fantàstica que fa pizza per berenar i unes abraçades que fonen el gel. Un dia l’àvia comença a fer coses estranyes, com ara arrancar les flors del jardí per fer-ne una sopa. Poc després, el nen troba l’àvia adormida al seu llit i la seva mare li explica que segurament ja no es despertarà. Ell s’imagina que l’àvia deu estar somiant amb tot allò que més li agrada, com ara el mar o la llimonada. Fins i tot, pensa que s’ha convertit en la bella dorment i que només està esperant el príncep que la desperti. Un dia, quan entra a l’habitació, l’àvia ja no hi és. Finalment, ha vingut el príncep que l’ha despertat i han marxat tots dos junts. Com veieu, es tracta d’una història dura i profunda però que els autors aconsegueixen tractar amb molta sensibilitat i dolçor. Una història per acompanyar nenes i nens més grans, capaços d’afrontar la pèrdua des d’un punt de vista més realista.

El cor i la botella, d’Oliver Jeffers, editat per Andana Edicions. De tots els de la llista aquest és, sense cap mena de dubte, el meu preferit. Admiro profundament la capacitat de l’autor per parlar d’un tema tan complex com la mort d’un ésser estimat amb tanta bellesa i emotivitat. En aquest cas, el llibre ens explica la història d’una nena que, com tots els infants, sent una gran curiositat pel món que l’envolta. D’on surten les flors? Què són les estrelles? Com funciona el cos humà? Si ens fixem en les il·lustracions, veiem que sempre hi ha la mateixa persona acompanyant a l’entusiasta protagonista, el seu avi. Però, un dia, la butaca on ell seu habitualment està buida. L’avi ja no hi és. La imatge de la nena davant la butaca en la penombra és molt dura. Aquesta pèrdua entristeix la nena de tal manera que decideix posar el seu cor dins una ampolla i penjar-se-la al coll. D’aquesta manera, evitarà tornar a patir. Però el que no s’imagina és que el seu cor també deixarà d’emocionar-se i de sentir. El temps passa, la nena es fa gran i l’ampolla cada dia pesa més. Però, com a mínim, el seu cor no està en perill, pensa ella. Un bon dia, una trobada inesperada fa que recordi com era ella abans de la gran pèrdua i decideix posar fi a la seva pena per tornar a ser qui era. Però treure el cor de dins l’ampolla no serà gens fàcil, ha passat massa temps. Afortunadament, trobarà la manera de superar la mort del seu avi, per tornar a gaudir i a emocionar-se amb totes aquelles coses que un dia l’havien fet sentir viva. Tota una lliçó de vida explicada de forma molt poètica. Una història commovedora, plena de metàfores, sobre les diferents fases del dol que es travessen quan es perd un ésser estimat. I amb un final preciós sobre la importància de buscar la força per seguir endavant.

Pato, la muerte y el tulipán ( també el podeu trobar amb el títol El pato y la muerte), de Wolf Erlbruch, editat per Barbara Fiore. Aquesta última proposta no és ben bé per a infants. És el que s’anomena un llibre sense edat, del qual cada lector en pot treure les seves pròpies interpretacions. Fins i tot els nens i nenes en funció de la seva maduresa. Però de ben segur que adolescents i, sobretot, els adults el sabrem apreciar en tota la seva profunditat. Es tracta d’un àlbum il·lustrat diferent a tots els altres llibres d’aquesta llista. Una proposta original i peculiar que aborda la mort d’una manera molt directa, però també elegant i enginyosa. La història es la següent: Fa temps que l’ànec nota alguna cosa estranya. Un dia, s’adona que un estrany personatge el segueix a tot arreu on va. Sense dir res. Sense fer soroll. Quan l’ànec li pregunta qui és i què vol, li contesta que és la mort. Però que només el segueix “per si de cas” perquè mai se sap el que pot passar. Sorprenentment, els dos personatges es fan amics. L’ànec convida la mort a banyar-se a la seva bassa i, quan agafa fred, ell li dona escalf. Passen les setmanes i els dos personatges es passen el dia xerrant sobre la vida... i la mort. Ella respon enigmàtica a les qüestions que l’ànec li planteja sobre el cel i l’infern. Un dia, l’ànec se sent cansat i ja no té ganes de xerrar. També sent molta fred, així que la mort l’escalfa, tal com ell li va ensenyar. Finalment, l’ànec mor i la seva amiga l’acomiada regalant-li una tulipa i acompanyant-lo fins al riu, on descansarà per sempre més. Amb una aparença d’allò més senzilla i unes il·lustracions elegants, El pato, la muerte y el tulipán tracta temes existencials a través dels dubtes que es planteja el protagonista, que ens representa a tots. Segons l’editorial Barbara Fiore, ha estat qualificat com el llibre sobre la mort més bonic que s’ha editat mai. Una profunda reflexió sobre la vida i la inevitable presència de la mort.

Aquesta és la nostra tria, però hi ha d’altres llibres que també us poden interessar:

El fil invisible, de Miriam Tirado.

El ángel del abuelo, de Jutta Bauer.

Més enllà del gran riu, d’Armin Beuscher.

No és fàcil, petit esquirol!, d’Elisa Ramón.

Nana vieja, de Margaret Wild

La Júlia té un estel, de Eduard José.

Gràcies, Teixó, de Susan Varley.

Espero que us hagi agradat i que pugui ajudar-vos si necessiteu parlar del tema amb els més petits.

Molts d'aquests llibres els podeu trobar a les biblioteques o demanar a la vostra llibreria de confiança, nosaltres a Sabotigueta només tenim T'estimaré sempre i El fil invisible.

Escrit per Èlia Fontes Brunet

Màster en Biblioteca escolar i Promoció Lectora